Corrent d’Agulhas

Chaetoceros spp.

Orcinus orca, coneguda com a orca o balena assassina, és un gran mamífer marí que normalment arriba als 6–8 metres de longitud.

Katsuwonus pelamis, conegut com a bonítol de ventre ratllat, és un peix pelàgic de natació ràpida que normalment arriba a fer uns 40–80 cm de longitud.

Euphausia lucens és un petit crustaci semblant a una gamba, conegut com a krill, que normalment arriba a fer uns 1–2 cm de longitud.

El corrent de Benguela recorre el sud-oest d’Àfrica i fa aflorar aigua freda de les profunditats marines, que poden superar els 3.000 metres. Aquest aflorament ric en nutrients alimenta grans proliferacions de plàncton prop de la costa. Aquestes atrauen peixos, ocells marins i foques, cosa que fa que la zona sigui molt rica en vida. Prop de la costa l’ambient és fresc i boirós, mentre que mar endins l’aigua és clara però pobra en aliment. L’amenaça principal és la recurrència de zones mortes (hipòxia natural).

El corrent de Califòrnia flueix cap al sud al llarg de la costa oest dels Estats Units. Els vents allunyen l’aigua superficial i fan pujar aigua profunda, freda i rica en nutrients. Aquest aflorament alimenta proliferacions de plàncton que nodreixen peixos, ocells marins i balenes. Els canvis estacionals fan que sigui un dels mars més rics de la Terra.

El corrent de Humboldt flueix cap al nord al llarg de l’Amèrica del Sud. Fa pujar aigua profunda i rica en nutrients que alimenta grans proliferacions de plàncton. Aquí prosperen anxoves, ocells marins i lleons marins. És un dels caladors més productius de la Terra.

La Mediterrània és un mar gairebé tancat, amb aigües càlides i salades. A l’estiu les aigües són tranquil·les i estratificades, però a l’hivern les tempestes les barregen i fan pujar nutrients. Les aportacions fluvials i l’aflorament poden desencadenar breus proliferacions de vida. Com que està separada de l’oceà obert, acull moltes espècies úniques, però és molt sensible als canvis.

La plataforma continental patagònica és un ampli altiplà submarí davant de l’Argentina. Aquí es troben corrents freds i càlids, i les tempestes remouen nutrients de les profunditats. Les proliferacions de plàncton a la primavera i a la tardor alimenten peixos, balenes i ocells marins. Els fronts sinuosos i els remolins, com petits corrents giratoris, concentren la vida en zones riques en aliment.

El mar del Japó es troba entre el Japó, Rússia i Corea. Els hiverns són gèlids, els estius són càlids i els corrents profunds aporten oxigen i nutrients. Les proliferacions primaverals s’estenen al llarg de les costes, però a l’estiu la superfície es converteix en un «desert oceànic» d’aigües clares. Les tempestes d’hivern i l’aflorament costaner tornen a barrejar les aigües, fent que sigui un mar en canvi constant.