Seitó
Engraulis encrasicolus
Engraulis encrasicolus va ser descrit per primera vegada el 1758 per Carl Linnaeus amb el nom de Clupea encrasicolus.
Mira i aprèn
Sobre aquest espècies
Espècies identitat
Engraulis encrasicolus és un petit peix pelàgic, conegut com a seitó, que normalment arriba a fer uns 10–15 cm de longitud. Viu en aigües costaneres i de la plataforma continental, on forma grans bancs mòbils a les capes superiors de l’oceà. El seu cos esvelt i platejat i la seva boca gran estan adaptats per filtrar petites partícules de l’aigua que l’envolta.
On viu
El seitó viu en aigües temperades i càlides de l’Atlàntic oriental. És comú a les costes d’Europa i del nord-oest d’Àfrica, i està àmpliament distribuït pel Mediterrani i el mar Negre.
També es troba al mar del Nord i fins i tot arriba a algunes zones del mar Bàltic, on les aigües són més fredes i menys salades.
Aquesta espècie prefereix aigües costaneres i de la plataforma continental amb abundància de plàncton. Sovint es reuneix en grans bancs en zones productives influïdes pels corrents, les desembocadures fluvials o les proliferacions estacionals de plàncton.
Rol en l'ecosistema
Engraulis encrasicolus és un peix planctívor que s'alimenta principalment de zooplàncton i petit fitoplàncton, vinculant nivells trófics més baixos a depredadors més grans. És un component clau del xarxa tròfica marí, que serveix com a presa de peixos, ocells marins i mamífers marins. Les seves grans poblacions poden influir fortament en la transferència d'energia i dinàmica ecosistemàtica en sistemes productius costaners.
Referència científica
Citació
Cultura oceànica Connexions
Aquest recurs es pot explorar a través de Biodiversitat oceànica i Oceà i humans.
- Com creen les diferents condicions oceàniques diferents ecosistemes i formes de vida?
- Com afecta l’oceà a les nostres vides i com afecta les nostres decisions a l’oceà?
Explora i connecta
Obre la capa de distribució espècies per comparar aquesta gamma amb conques oceàniques, ecosistemes i el context marítim relacionat.
Preguntes Freqents - FAQ
Per què les anxoves europees formen grans escoles?
L'escolarització ajuda a reduir el risc de depredació i millora l'eficiència en la recerca d'aliments, ja que els individus poden respondre ràpidament als canvis en el seu entorn.
Són importants les anxoves europees per als humans?
Sí, són àmpliament pescats i consumits, convertint-los en un important espècies per a la pesca i les economies costaneres, especialment a la Mediterrània i les regions adjacents.