Pas 1: començar amb un lloc inaccessible
Utilitzeu el Fossa de les Mariannes o un altre ambient d'oceà profund i pregunteu per què la gent no pot simplement viatjar allà i mirar al voltant.
Cultura oceànica Principi 7
L'oceà és en gran part inexplorat
L'oceà és vast, profund, dinàmic i de difícil accés. L'exploració ens ajuda a entendre els sistemes oceànics, descobrir nous hàbitats i organismes, i millorar el coneixement de com funciona la Terra.
Preguntes orientatives: Per què és difícil explorar l’oceà i què necessitem per descobrir-ne més?
Cursos 6–8 alineació conceptual: Adaptat de NMEA Ocean Literacy Scope and Sequencesota CC BY-NC-SA 4.0.
Què significa aquest principi
L'exploració crea nous coneixements oceànics
L'exploració i l'observació repetida revelen llocs oceànics, processos, organismes i canvis que no es poden entendre des d'una sola visita o instrument.
L'exploració revela llocs oceànics, processos i vida.
L'exploració oceànica ajuda als científics a investigar el fons marí, la columna d'aigua, els organismes, els processos físics, la química i les condicions ambientals canviants.
Les noves observacions poden revelar hàbitats desconeguts anteriorment, espècies, comportaments, característiques geològiques, recursos i connexions dins del sistema oceànic. L'exploració també pot millorar la comprensió dels impactes humans i generar descobriments útils per a la medicina, l'enginyeria, l'energia i altres camps.
Repetides observacions mostren com canvia l'oceà.
Els científics no només exploren nous llocs. També tornen a llocs i recullen observacions al llarg del temps.
Les mesures repetides ajuden a revelar canvis en la temperatura, la circulació, el nivell del mar, la química, el soroll, els ecosistemes, les distribucions espècies i altres processos oceànics. Les observacions a llarg termini ajuden als científics a reconèixer patrons, provar explicacions i millorar les prediccions.
L'exploració requereix col·laboració i comunicació
La comprensió de l'oceà depèn de persones amb diferents coneixements, experiències, responsabilitats i formes de saber treballar junts i compartir informació.
Moltes disciplines i comunitats treballen juntes.
L'exploració oceànica reuneix biologia, química, geologia, física, enginyeria, matemàtiques, informàtica, ciència de dades i moltes altres disciplines.
Els científics també treballen amb tècnics, tripulacions de vaixells, educadors, estudiants, titulars de coneixement indígenes i locals, comunitats, governs, organitzacions ambientals i socis internacionals per recopilar, interpretar, finanar, regular i compartir informació oceànica.
Les dades oceàniques i els descobriments s'han de comunicar amb precisió i fer accessibles perquè els científics, els responsables de la presa de decisions, els educadors i les comunitats puguin utilitzar-les.
La tecnologia amplia l'observació de l'oceà
Les condicions oceàniques dificulten l'accés directe, de manera que els científics utilitzen tecnologies especialitzades i sistemes de dades connectats per observar llocs als quals les persones no poden arribar fàcilment.
Les condicions oceàniques extremes dificulten l'exploració directa.
La profunditat, la foscor, la pressió, la temperatura, la salinitat, la distància, les ones i els corrents creen condicions que fan que l'exploració humana directa sigui difícil, costosa i, de vegades, perillosa.
Molts entorns oceànics no poden ser visitats de manera segura o observats contínuament per les persones. Aquests reptes físics expliquen per què són necessàries tecnologies especialitzades.
Les tecnologies especialitzades observen llocs als quals la gent no pot arribar fàcilment.
Els científics utilitzen vaixells de recerca, sumergibles, vehicles operats a distància, vehicles submarins autònoms, sonar, satèl·lits, sensors, flotadors, boies, observatoris i altres tecnologies.
Algunes eines observen enormes zones des de dalt. Altres cartografiar el fons marí, viatjar a través de la columna d'aigua, romandre sota l'aigua durant llargs períodes, o recollir mostres i mesures en entorns extrems.
Els nous mètodes i tecnologies també donen suport a la recerca en organismes oceànics, recursos, energia, geologia i processos físics.
Les dades, els mapes i els models combinen moltes observacions.
Les observacions oceàniques de diferents instruments es poden combinar en mapes, sistemes de dades i models computacionals.
Aquests sistemes ajuden als científics a investigar llocs i processos que no es poden observar contínuament. Connecten observacions a través de la profunditat, la distància i el temps, mentre que l'accés en línia permet als científics i al públic participar en l'exploració remota o gairebé en temps real.
Millor coneixement oceànic dóna suport a les decisions sobre biodiversitat, recursos, perills, clima i ús sostenible.
Idees clau
- Gran part de l'oceà segueix sent difícil d'observar i entendre.
- L'exploració produeix nous coneixements sobre llocs, processos i vida oceànica.
- Les observacions repetides ajuden als científics a entendre com canvia l'oceà amb el temps.
- L'exploració oceànica requereix col·laboració a través de moltes disciplines i comunitats.
- Les tecnologies especialitzades permeten als científics explorar entorns als quals la gent no pot arribar fàcilment.
- Les dades, els mapes i els models ajuden als científics a combinar observacions i entendre el sistema oceànic.
Ensenyar aquest principi
Pas 2: Seleccioneu tecnologies d'observació
Pregunteu quines eines podrien investigar la seva profunditat, forma, condicions de l'aigua, geologia i organismes.
Pas 3: Combinar les proves
Mostra com les observacions de satèl·lits, vaixells, sonar, sensors, sumergibles i diferents disciplines científiques es poden combinar en mapes, conjunts de dades i models.
Pas 4: Pregunteu què queda desconegut
Deixeu que els alumnes identifiquen una pregunta que requereixi observacions o exploracions addicionals.
Per què això importa
L'exploració oceànica és un procés actiu de fer preguntes, observar entorns difícils d'arribar, comparar el canvi en el temps, combinar l'experiència i convertir les mesures en coneixements usables.
Què han de treure els alumnes
Els estudiants han de sortir entenent que gran part de l'oceà segueix sent difícil d'observar, l'exploració depèn de la tecnologia especialitzada i la col·laboració, i els mapes, les dades i els models ajuden a les persones a entendre el que no poden observar contínuament.
Preguntes Freqents - FAQ Si els científics volguessin entendre un lloc a 8.000 metres sota la superfície de l'oceà, què necessitarien observar i quines eines utilitzarien?
Ensenyament amb Blue Biome
Explora aquest principi amb la plataforma
WebGIS
Comparar la batimetria, els conjunts de dades dependents del temps i les capes basades en models per investigar com les observacions es converteixen en mapes i on encara es necessita més evidència.
Graf de coneixement
Traçar enllaços entre l'oceà profund espècies, hàbitats inusuals, oportunitats d'exploració, disciplines científiques i els sistemes que la gent encara està intentant entendre.
Cartes
Utilitzeu cartes com Ciència marina, Fonts hidrotermals i Caiguda d’una balena al fons marí per discutir el descobriment, les eines i els ecosistemes ocults.
Comença aquí
Ecoregió
1. Investigar per què l'exploració és difícil
Utilitzeu el Fossa de les Mariannes per discutir com la profunditat, la pressió, la foscor, la distància i la llunyania limiten l'observació humana directa.
Oportunitat
2. Veure com els científics investiguen el desconegut
Utilitza Ciència marina per connectar preguntes i descobriments amb observacions, proves, tecnologia i col·laboració.
Oportunitat
3. Descobreix un ecosistema inesperat
Utilitzeu Fonts hidrotermals per mostrar com l'exploració va revelar ecosistemes profunds recolzats per energia química en lloc de la llum solar.
Eina
4. Converteix les observacions en coneixements usables
Utilitzeu WebGIS per comparar observacions mapejades i conjunts de dades basats en models i discutir el que revelen sobre els llocs que la gent rarament visita directament.
Exemples destacats
Destacat Espècies
Espècies
Mariana snailfish
Mariana snailfish ajuda a explicar aquest principi perquè viu en un dels hàbitats més profunds i menys accessibles de la Terra, on l'exploració encara està revelant com sobreviu la vida.
Espècies
Gamba cega
Gamba cega ajuda a demostrar que l'exploració sovint revela ecosistemes que serien desconeguts sense sumergibles, sensors i observació a fons marí.
Espècies
Anguila de Kaup
Anguila de Kaup ajuda a connectar els hàbitats oceànics profunds amb el repte d'observar animals mòbils en ambients foscos i d'alta pressió.
Destacat Ecoregions
Ecoregió
Fossa de les Mariannes
Distintiu: Aquesta trinxera inclou les parts més profundes conegudes de l'oceà global i segueix sent difícil d'accedir directament.
Connexió amb el sistema global: Ajuda a explicar per què la profunditat, la pressió, la foscor i la llunyania fan que l'oceà sigui difícil d'explorar.
Ecoregió
Camp hidrotermal Rainbow
Distintiu: Aquest sistema de ventilació hidrotermal acull una vida quimiosintètica inusual en un ambient profund i extrem.
Connexió amb el sistema global: L'exploració continua revelant ecosistemes i vies energètiques que abans eren completament desconegudes.
Ecoregió
Canó de Monterey
Distintiu: Aquest canyó submarí profund està a prop de la costa, però encara revela processos d'oceà profund difícils d'observar i espècies.
Connexió amb el sistema global: Ajuda a explicar que fins i tot els llocs oceànics propers a les persones poden romandre científicament desafiants i rics en descobriments.
Destacat Cartes
Oportunitat
Ciència marina
Ciència marina illustra el principi mostrant que el descobriment depèn de l'observació, l'evidència i la investigació contínua.
Oportunitat
Fonts hidrotermals
Fonts hidrotermals illustren el principi perquè l'exploració profunda va revelar ecosistemes alimentats per la química en lloc de la llum solar.
Oportunitat
Caiguda d’una balena al fons marí
Caiguda d’una balena al fons marí illustra el principi mostrant com els pocs descobriments en les profunditats del mar poden revelar inesperats xarxes tròfiques i etapes ecològiques.